AQUESTA ÉS LA SÍNTESI D'UNA HISTÒRIA REAL
Una part rellevant de la meva vida.
Publicada a Viure als Pirineus a juliol de 2013.
Pots accedir a una versió ampliada, des de l'enllaç a peu de pàgina> CRONOLOGIA 1986> 2023
DES D’UN OASI BUCÒLIC A
TERRAÍNDIA.CAT
Vivia jo en un oasi,
hi havia una font que sempre rajava abundant, omplint una
bassa que regava la petita i fèrtil vall. Horts, fruiters, oliveres, ametllers
i algunes palmeres. Tres cases, veïns, amics i molt temps lliure per badar,
jugar, meditar... Una vida apassionant, creativa, amable i fàcil. Érem “jipis”.
Però, en un món sofrent, no podia pas continuar gaudint del
paradís. Volia fer quelcom al servei de la gent. No trobant ressò, no estant
ningú disposat a canviar llur manera de viure, portat per un estrany designi
vaig decidir marxar sol, quina insensatesa!, als antípodes, a la carena d’una
serralada pirinenca, on no hi havia companyia, ni font, ni fruiters, ni casa on
viure.
Buscar aigua, construir una cabana, preparar un hort... tres
anys de feina intensa. I després... què podia fer? Per què la vida m’havia dut
davant del Cadí? Un dia, contemplant una roca, hi vaig veure una gran cara que
em mirava.
Pels de punta...
Sobtadament l’enigma va quedar resolt. Vaig començar a obrir
camins i a treballar les roques del voltant, a despertar l’esperit de la
muntanya que en elles dormia. Havia sorgit l’explicació, el sentit profund.
Així va nàixer el laberint de Rocaviva...
Però, aviat un cabrer va maldar per ex- pulsar-me. Primer era
un assetjament lleu, que va anar augmentant, fins a arribar a esdevenir
insuportable.
Volent sobreviure, vaig haver de
marxar.
Confiava que la
Justícia posaria les coses a lloc. Però no, no va ser així. L’obra quedà
aturada i a mig fer, en part malmesa; la casa abandonada forçada i saquejada,
jo exiliat, esgo- tat, caquèctic, mig invàlid... la mort em rondava. Han passat
deu anys molt difícils...
M’ha salvat, el mateix impuls poderós que em tragué del càlid
oasi i que m’ha dut a una nova iniciativa:
TERRAÍNDIA PER LA PAU>
TERRAINDIA.CAT
És un laberint de
blogs a Internet, un espai virtual que, com el laberint físic de Rocaviva, té
el propòsit de proporcionar als visitants experiències de gaudi i reflexió.
Susceptibles d’ajudar-los a impulsar el més bo i autèntic, a desplegar els
potencials innats. Per a més explicació, el millor és entrar-hi.
CONVÉ FER-HO AMB TEMPS I AMB LA MENT
I EL COR OBERTS
Trobaràs l'enllaç a Xarxa de blogs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada